Tras una breve vista al minilibro de fiestas me ha venido a la memoria un articulo que me vino a la cabeza hace ya dos años.En el Toni Cucarella siempre critico con estas cosas y sobre todo arraigado a la terreta como a mi me gusta, hablaba de aquellos tiempos donde el botjar blanc y la pollissa eran los terrenos malditos y condenados no se por que al negocio de la basura en llanera.Uno de los que mas se movieron y no estaria de mas el recordarlo fue Jose Tomas actual concejal del partido popular del Ayuntamiento te Llanera de Ranes y que por supuesto tras el paso de los años y su cambio repentino paso de defender el mitico Salvem el botjar Blanc por si a la planta y al vertedero de cola-con perdon- un cambio mas en la evolucion de las personas y que mas de un estudioso deberia dedicar su tiempo en este seudo-ecologista convencido en su tiempo en salvar el termino a pasar a apoyar una barbaridad de mas de seiscientas hanegadas en la proximidad del botjar blanc y sin inmutarse.Os adjunto el articulo que se publico en 2006 poco despues del pleno donde con el apoyo del pp de Llanera de aprobo la ubicacion de un vertedero a la enpresa Promourben de Alçira premolicion de la que esta cayendo ahora en Llanera por cierto bones festes del Cristo y la Aurora asi como al patron de Llanera San juan Bautista.
cucarella dijous, 20 d'abril de 2006 12:47h
Ara fa deu anys, el 18 de febrer de 1996, un grup de persones de la Costera de Ranes ens aplegàrem als paratges del Botjar Blanc i la Pollissada, dins el terme de la població de Llanera, per fer una reforestació de la zona. Feia tres anys que un particular havia realitzat un devastador moviment de terres que va destrossar aquell paratge natural i protegit, ben poblat d'arbres fins al moment de l'agressió. Va quedar afectada una extensió d'unes setanta hectàrees, i damunt ho feren il·legalment, sense llicència municipal ni informe d'impacte ambiental. L'alcalde de Llanera d'aleshores havia fet una estranya permuta baratant al promotors de les obres del Botjar Blanc un terreny de 40.000 metres quadrats per un altre 388.400 metres quadrats. Segons va denunciarel grup ecologista Agró, amb la permuta al nou propietari del Botjar Blanc li havia eixit a "pagar" cada metre quadrat per poc més de dos quinzets (4 quinzets: 1 pesseta). Les denúncies d'Agró davant la Conselleria d'Obres Públiques i Medi Ambient aconseguiren paralitzar les obres, però sis mesos després d'haver-se iniciat.
Avui, 10 anys després d'aquella agressió, consentida per l'Ajuntament de Llanera, l'actual alcalde, el "popular" Vicent Sanchis, diu que accepta la proposta d'una constructora per fer un abocador en el Botjar Blanc i la Pollissada. Encara ha de donar la seua aprovació el Consorci de Residus de l'àrea 13, de la qual és president el regidor d'Urbanisme de Xàtiva, Vicent Parra (PP). Però coneixent la vida i miracles del tal Parra, poca esperança de vida els queda al Botjar Blanc i la Pollissada.
L'argument de "pes" que ha exposat l'alcalde de Llanera per acceptar la proposta és que l'ajuntament rebrà 500.000 euros l'any, i la recollida del fem serà grauïta per a la població. D'aquest ingrès especial eixirà, sens dubte, un millor salari d'alcalde-president i més "indemnitzacions" a repartir entre els regidors. També diu l'alcalde que no hi haurà pudors. Des de quan la merda i el fem no fan pudor? També diu l'alcalde que l'empresa donarà faena a una cinquantena de treballadors del poble. Llanera té un percentatge molt alt d'immigració. Segurament contractaran aquestes persones, però a canvi de salaris de misèria i contractes de puta pena. Pocs "autòctons" hi treballaran, i si ho fan serà en les mateixes precàries condicions que els seus companys búlgars o marroquins. Aquesta és tota la "riquesa" que aquest femer donarà al poble de Llanera.
Fa uns anys va haver un intent d'instal·lar un abocador a Barxeta, però el poble es va mobilitzar i obligaren l'ajuntament a desdir-se de les seues intencions. Avui Barxeta lluita contra les torres d'alta tensió. Però a Llanera encara hi ha un carrer que es diu de "José Antonio". Llanera, "Cuna de l'Arnadí en España", que diu un retaule de manisetes a l'entrada del poble, és també és "cuna" de l'empresa contructora del mateix nom. Dins de poc, també serà "cuna" de la pudor que inundurà tota la Costera de Ranes, com inunda la Ribera la pudor de l'abocador de Guadassuar, que fins i tot en la nit més fosca saps que t'hi acostes per la pudentina que t'entra de sobte pels dos badius del nas.
A l'entrada de Xàtiva pel la Llosa de Ranes, per l'entremig dels polígons industrials que han substituït l'antiga horta fèrtil, hi ha el cartell d'una immboliària que ven xalets a la zona del Camí les Olles, ran de la finca del Mistero: una urbanització descomunal apadrinada per l'alcalde del PP de Xàtiva, i president provincial del partit, Alfonso Rus. El cartell publicitari, en bilingüe espanyol i anglès, mostra un xalet amb una piscina. Amb la quantitat de xalets que és previst de construir en aquella zona, d'on trauran l'aigua per a omplir tantes piscines? Posem per cas del tansvasament Xúquer-Vinalopó?
L'especulació urbanística ha fet que no puguem accedir a un habitatge digne sense haver d'hipotecar-nos per a tota la vida; l'especulació urbanística ha fet que a la Torre d'En Lloris hi haurà un abocador d'inermes, diverses pedreres d'extracció obertes: a Montesa, la serra Grossa i el Tossal Negre; ens lleven l'aigua de les aixetes per a omplir les piscines, ens posen torres d'alta tensió pertot arreu, ens destrossen la terra per a asfaltar-la, fer-ne ciment i rajoles, posar-hi abocadors i femers...Tot això ho fa aquesta gentola que diu que estima la "Comunidad Valenciana" i la defensa a tota ultrança de les agressions contra "nuestra identidad valenciana". Ells són els nostres pitjors enemics. De la nostra terra i de la nostra salut. I com d'apressa els creix a ells la grossària de la cartera...
Ara fa deu anys, el 18 de febrer de 1996, un grup de persones de la Costera de Ranes ens aplegàrem als paratges del Botjar Blanc i la Pollissada, dins el terme de la població de Llanera, per fer una reforestació de la zona. Feia tres anys que un particular havia realitzat un devastador moviment de terres que va destrossar aquell paratge natural i protegit, ben poblat d'arbres fins al moment de l'agressió. Va quedar afectada una extensió d'unes setanta hectàrees, i damunt ho feren il·legalment, sense llicència municipal ni informe d'impacte ambiental. L'alcalde de Llanera d'aleshores havia fet una estranya permuta baratant al promotors de les obres del Botjar Blanc un terreny de 40.000 metres quadrats per un altre 388.400 metres quadrats. Segons va denunciarel grup ecologista Agró, amb la permuta al nou propietari del Botjar Blanc li havia eixit a "pagar" cada metre quadrat per poc més de dos quinzets (4 quinzets: 1 pesseta). Les denúncies d'Agró davant la Conselleria d'Obres Públiques i Medi Ambient aconseguiren paralitzar les obres, però sis mesos després d'haver-se iniciat.
Avui, 10 anys després d'aquella agressió, consentida per l'Ajuntament de Llanera, l'actual alcalde, el "popular" Vicent Sanchis, diu que accepta la proposta d'una constructora per fer un abocador en el Botjar Blanc i la Pollissada. Encara ha de donar la seua aprovació el Consorci de Residus de l'àrea 13, de la qual és president el regidor d'Urbanisme de Xàtiva, Vicent Parra (PP). Però coneixent la vida i miracles del tal Parra, poca esperança de vida els queda al Botjar Blanc i la Pollissada.
L'argument de "pes" que ha exposat l'alcalde de Llanera per acceptar la proposta és que l'ajuntament rebrà 500.000 euros l'any, i la recollida del fem serà grauïta per a la població. D'aquest ingrès especial eixirà, sens dubte, un millor salari d'alcalde-president i més "indemnitzacions" a repartir entre els regidors. També diu l'alcalde que no hi haurà pudors. Des de quan la merda i el fem no fan pudor? També diu l'alcalde que l'empresa donarà faena a una cinquantena de treballadors del poble. Llanera té un percentatge molt alt d'immigració. Segurament contractaran aquestes persones, però a canvi de salaris de misèria i contractes de puta pena. Pocs "autòctons" hi treballaran, i si ho fan serà en les mateixes precàries condicions que els seus companys búlgars o marroquins. Aquesta és tota la "riquesa" que aquest femer donarà al poble de Llanera.
Fa uns anys va haver un intent d'instal·lar un abocador a Barxeta, però el poble es va mobilitzar i obligaren l'ajuntament a desdir-se de les seues intencions. Avui Barxeta lluita contra les torres d'alta tensió. Però a Llanera encara hi ha un carrer que es diu de "José Antonio". Llanera, "Cuna de l'Arnadí en España", que diu un retaule de manisetes a l'entrada del poble, és també és "cuna" de l'empresa contructora del mateix nom. Dins de poc, també serà "cuna" de la pudor que inundurà tota la Costera de Ranes, com inunda la Ribera la pudor de l'abocador de Guadassuar, que fins i tot en la nit més fosca saps que t'hi acostes per la pudentina que t'entra de sobte pels dos badius del nas.
A l'entrada de Xàtiva pel la Llosa de Ranes, per l'entremig dels polígons industrials que han substituït l'antiga horta fèrtil, hi ha el cartell d'una immboliària que ven xalets a la zona del Camí les Olles, ran de la finca del Mistero: una urbanització descomunal apadrinada per l'alcalde del PP de Xàtiva, i president provincial del partit, Alfonso Rus. El cartell publicitari, en bilingüe espanyol i anglès, mostra un xalet amb una piscina. Amb la quantitat de xalets que és previst de construir en aquella zona, d'on trauran l'aigua per a omplir tantes piscines? Posem per cas del tansvasament Xúquer-Vinalopó?
L'especulació urbanística ha fet que no puguem accedir a un habitatge digne sense haver d'hipotecar-nos per a tota la vida; l'especulació urbanística ha fet que a la Torre d'En Lloris hi haurà un abocador d'inermes, diverses pedreres d'extracció obertes: a Montesa, la serra Grossa i el Tossal Negre; ens lleven l'aigua de les aixetes per a omplir les piscines, ens posen torres d'alta tensió pertot arreu, ens destrossen la terra per a asfaltar-la, fer-ne ciment i rajoles, posar-hi abocadors i femers...Tot això ho fa aquesta gentola que diu que estima la "Comunidad Valenciana" i la defensa a tota ultrança de les agressions contra "nuestra identidad valenciana". Ells són els nostres pitjors enemics. De la nostra terra i de la nostra salut. I com d'apressa els creix a ells la grossària de la cartera...
